3. TÈCNIQUES I JOCS DE LA CREATIVITAT

Alba Novell, Laura Gallego i María Valverde

1. Definició de la tipologia de tècniques estudiades

• Qualsevol acte, idea o producte que canvia un camp ja existent, o que transforma un camp ja existent en un de nou. (Csikszenthmihalyi, 1998).
• Capacitat de l’home de transformar el món que el rodeja (Lonergan).
• Capacitat de produir coses noves i valuoses (Rodríguez Estrada).

Des de l’àmbit educatiu, és important parlar-ne del terme de creativitat a partir de 8 dimensions: axiològica (valors i aspiracions que motiven l’ésser humà), afectiva, cognitiva, laboral, lúdica, participativa, comunicativa i urbana. Les tècniques de creativitat responen a un seguit de mètodes que permeten l’entrenament creatiu.

2. Història

El concepte de creativitat el podrem veure definit des de dues visions teòriques segons Torre (1984):

• Filosòfiques o precientìfiques: teories que entenen la creativitat com a inspiració divina, demència, geni intuïtiu, força vital, així com força còsmica.
• Psicològiques: distingeix les teories associacionistes i les teories conductistes, La Gestalt, el Psicoanàlisis, las teories personalitzades, així com les teories factorials.

Elliot ( 1991) amb un altre plantejament també proposa l’existència de dos conceptes de creativitat: un més tradicional, relacionat amb el mite de la divina creació i un altre més modern, relacionat amb les activitats mentals de resolució de problemes. La línia moderna de Elliot està relacionada amb Vygotsky (1998). Segons Vygotsky la creativitat es correspon amb una activitat cerebral que, a part de retenir i reproduir experiències prèvies, elabora sobre la base d’aquests nous plantejaments. És a dir, veu la imaginació creadora com un procés mental intern que es relaciona amb factors externs.

3. Relació de tècniques.

4. Característiques.

• Fluïdesa a l’hora de generar noves idees.
• Flexibilitat entesa com a la capacitat d’abordar els problemes des de diferents perspectives.
• Capacitat d’originalitat, innovació i ingeni en la proposta de noves idees. Implica novetat.
• Capacitat per proposar solucions que siguin viables. Aportació de noves propostes.
• Inclou la formació de nous sistemes i noves combinacions, connexions i nexes d’unió.
• Permeten distanciar-se dels aspectes tradicionals i estar oberts a les experiències.
• Acostumen a ser tècniques observadores, constants, optimistes, exigents i tolerants.

5. Condicions d’aplicació.

Condicions dels participants

• Franges d’edat dels participants.
• Motivació i participació envers la tècnica.
• No és prescindible que els grups siguin homogenis ni que es coneguin prèviament.
• Treball en equip.

Condicions dels dinamitzadors

• Crear un clima agradable, de confiança i respecte cap a la persona.
• Estimular la imaginació, les idees noves i originals.
• Evitar judicis de valors que puguin influir en el participant.
• Potenciar la lliure expressió.

Condicions de l’aula

• Ambient de llibertat.
• Espais amplis i àgils de mobiliari.
• Adaptat al nombre de participants i les seves característiques.

Condicions del context

• Llibertat de projectes i critica constructiva de les diverses opinions.

6. Situacions d’aplicació.

• Perfeccionament: es pot aplicar a qualsevol cosa amb intenció de millorar lo present.
• Resolució de conflictes i situacions tenses.
• Valor i oportunitat: relacionat amb l’increment i la creació de valors i amb la generació d’oportunitats.
• Futur: plantejar noves alternatives.
• Motivació: aconsegueix que la gent s’interessi per allò que està fent. En aquest sentit, la motivació proporciona una estratègia molt potent en el treball en equip.

7. Punts forts i punts febles.

Punts forts

• Potencia el treball en equip.
• Millora les habilitats comunicatives de la persona.
• Uneix el grup en situacions de conflictes o en situacions tenses.
• Estimula la llibertat de pensament.
• Fomenta l’originalitat i la iniciativa.
• Augmenta la capacitat d’innovació.
• Estimula la creació d’idees noves i originals.
• Permet la lliure expressió d’una manera més indirecta.

Punts febles

• Pensar que ser creatiu és un do especial.
• No disposar de la suficient motivació.
• Creure que només es pot ser creatiu si es disposa d’un nivell cultural alt.
• No s’ha d’entendre que per ser creatiu s’ha de partir d’una situació problemàtica.
• Impedir l’alliberació d’emocions i d’idees.
• No creure en el potencial de les tècniques de creativitat.
• Ser una persona tímida i amb poca confiança en sí mateixa.
• Jutjar la creativitat dels altres.

TREBALL COMPLET

PRESENTACIÓ PREZI

2. TÈCNIQUES I JOCS D'EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ

Alba Ballarà, Lara Morcillo i Ana García

1. Definició de la tipologia de tècniques estudiades

La comunicació és el mitjà a través del qual les persones podem compartir, relacionar-nos i construir

comunitats. La comunicació posa al descobert les necessitats, motius i desitjos individuals. Amb aquesta

s’envien missatges que expressen intencions personals, ja siguin desitjos de control, informació, amor o ira.

Per últim, podem dir que la comunicació efectiva es dóna entre les persones quan el receptor interpreta

correctament el missatge d’allò que envia l’emissor.

L’interès pels grups es remunta a la Grècia antiga amb obres com La República de Plató i La Política d’ Aristòtil, on es poden trobar les primeres hipòtesis i anàlisi dels fenòmens educatius. A finals del segle XIX i inicis del XX, moltes disciplines van fer referència als processos grupals i els autors d’aquests anys es van centrar en les masses, els grups patològics i els grups familiars.

En Jacob Leví Moreno va posar en marxa conceptes de grup i juntament amb Kurt Lewin es poden considerar els fundadors de la psicologia de grups. Lewin va ser el primer en emprar el terme de dinàmica de grups. Com a autors a destacar tenim a Freud i les seves aportacions sobre la identificació del jo i la rellevància del líder i a Bion, que tenia una concepció de grup des d’un enfocament més aviat terapèutic.

Finalment, en destaquen diversos corrents de pensament pel que fa a la psicologia de grups i la seva

consideració: Lewiniana o dinamista/ Interaccionista/ Psicoanalista/ Humanista

2. Característiques

Components no verbals:

Components paralingüístics o vocals:

• Veu
• Mirada i contacte ocular.
• Latència de resposta.
• Somriure.
• Gestos.
• Expressió facial.
• Postura.
• Proxèmica.
• Assentiment amb el cap.
• Volum
• Entonació
• Claredat
• Velocitat
• Timbre
• Inflexió
• Temps de paraula
• Fluïdesa de la parla

Components verbals:

• Iniciar la conversa
• Retroalimentació
• Contingut general
• Components mixtes més generals:
• Peticions de nova conducta
• Alabança
• Pregunta (oberta o tancada)
• Reforços verbals
• Rebuig verbal
• Atenció personal
• Humor
• Afecte
• Conducta positiva espontània
• Saber escoltar

Torns de paraula:

• Saber escollir apropiat
• Prendre la paraula
• Cedir el torn de paraula el moment

3. Situacions d’apliació

Contingut d’acord o d’enfrontament

Que l’objectiu de la tècnica escollida sigui el mateix que el del grup.

Manifestacions empàtiques

Que la tècnica estigui adaptada a les necessitats del grup, la seva

maduresa.

Claredat

Cal tenir en compte el passat i els coneixements previs dels

Explicacions

membres.

Que la grandària del grup sigui adequada a les característiques de

la tècnica.

Que els recursos, com l’espai siguin adequats per portar a terme la Adquirí noves habilitats comunicatives

tècnica.

4. Punts forts i punts febles 

Promoure la cohesió del grup

Estimular la confiança en la presa de decisions de

manera democràtica

Afavorir la comprensió de les conductes dels altres

Afavorir el feedback entre agents del grup

Crear noves relacions no existents

Conèixer la comunicació assertiva

1. TÈCNIQUES DE PRESENTACIÓ

Judit Capella, Marina Miguel i Neus Alias

1. Definició de la tipologia de tècniques estudiades

S'entén per tècniques grupal "el conjunto de medios y procedimientos que aplicados en una situación de grupo, sirven para lograr un doble objetivo: productividad y gratificación grupal" (Froufe, 1998:66). Concretament, les tècniques de presentació tenen com a objectiu proporcionar dades als membres d'un grup de nova formació per tal de fomentar una bona presa de contacte.

De les diverses definicions hem extret que: les tècniques de presentació son un conjunt de mitjans, instruments i procediments que s'apliquen a un grup amb la finalitat d'intregar nous membres i conèixer-se.

2. Historia

Es fan referències als fenòmens grupals i als comportaments des de Plató, Aristótil, Durkheim, Freud i la teoria de la Gestalt, entre d'altres.  La persona considerada fundadora de la Dinámica de Grups es Kurt Lewin, que anomena aquest concepte l'any 1944. Funda el Research Center of Group Dynamics i en destaca el seminari de la Comissió internacional de Connecticut (1946), que perseguia l'objectiu d'estudiar el funcionament del grup per a formar animadors, en l'àmbit laboral i augmentar la producció.

L'origen de les dinàmiques de grup apareix quan els subjectes s'interessen per conéíxer les conclusions de l'estudi i participen activament en les sessions d'avaluació -apareix la investigació-acció-, D'aquesta manera esdevenen conscients dela finalitat, possibilitant l'aprenentatge sobre les dificultatss de comunicado i dels principis que regeixen els grups. A partir d'aleshores l'objecte d'estudi se centra en els esdeveniments del grup.

Postenorment l'interès pel clima relacional s'ha anat especialitzant en diferents corrents: Lewiniá, Interaccionista, Psicoanalista i Humamsta Actualment hi ha una pluralitat d'enfocaments i és investigat des de diversos ámbits com el cientific, l'empresarial, de l'educado, etc.

3.   Relació de técniques

Son molts els autors que han aportat un enfocament diferencial i amb gran riquesa de matisos sobre la relació i classificació de les técniques de grups, es per aixó, que ens hem volgut centrar en dues classificacions: la de Fabra (2004)   i   la   de   Froufe   (1998). Segons aquest últim, formanen pan de les técniques grupals de

sensibilizado i integrado grupal. Fabra (2004):

4.Caracteristiques

Podem distingir 6 característiques principals: serveixen per integrar nous membres, intenten disminuir l'ansietat quan s'está en un grup nou, proporcionen una primera presa de contacte, pretenen crear un bon clima en el grup, esperen ajudar al coneixement dels diferents membres d'un grup i volen trencar les barreres relacionals.

5.    Condicions d'aplicació (Cirgliano & Villaverde, 1975):

• Objectius que es pretenen aconseguir: donar-se a conèixer i generar un clima de confiança.
• Maduresa i entrenament del grup: capacitat del grup per desenvolupar una técnica mes o menys complexa.
• Grandária del grup: afecta en les relacions que s'estableixen i al desenvolupament de les técniques.
• Ambient físic: espai i temps que es necessari per a realitzar la técnica.
• Caracteristiques del medi extern: clima d'acceptació o rebuig que es crea en el grup davant la técnica 
• emprada.
• Característiques deis membres: l'edat, les experiéncies, les motivacions...
• Experiència   i  capacitat  de   l'animador:   per  dominar  les  técniques  i  ser  capaç de  gestionar  els  processos d'aprenentatge que es generen.

6.   Situacions d'aplicació

• Estratégies sorgides de la detecció d'un problema
• Situacio inicial: els grups que s'acaben de formar no disposen d'un elevat grau de confianca i cohesió entre els seus membres donat que no es coneixen
• Fomentar la integrado i la comunicado intragrupal
• Són una forma d'arribar a crear relacions humanes cada vegada mes complexes
• Fomenten els valors del companyerisme i un major sentiment d'indentitat grupal

7. Punts febles i forts de les tècniques:

  

Punts febles:

elements a tenir amb conte:

• nombre de membres 
• ambient físic
• temps disponible
• falta de recursos materials

 Limitacions:

• Parasitisme
• diferències entre la conducta individual i la grupal
• equilibri entre directivitat i no directivitat 

 Punts forts:

• Fomentar la interrelació
• identitat de grup
• treball més unificat

Introducció

Benviguts al Blog:

Aquest Blog ha estat creat per fer el seguiment de les tècniques i dinàmiques que els tres integrants de la pàgina fem amb el grup classe a l'assignatura Fonaments de L'educació Sociocomunitaria a la UAB en aquest curs 2012/2013. Volem compartir les experiències viscudes i les nostres reflexions quan hem dut a terme aquestes activitats a qui li pugui ser útil tant en la seva vida professional com personal o acadèmica. Nosaltres som els redactors d'aquests textos i oferim el dret  d'impressió, distribució, utilització, adaptació i linkació d'aquests, a qui sigui que els vulgui utilitzar. Estarem encantats de contribuir al nuvol de coneixements que ofereix internet i també de ser útils per qui sigui que els necessiti. Estarem encantats de respondre qualsevol dubte, així que si us animeu us podeu posar en contacte amb nosaltres.

Gràcies per mostrar el teu interès. 

Alex Cabrerizo         Marta Solé         Nerea Chacón