8. TÈCNIQUES DE RECERCA I PARTICIPACIÓ SOCIAL

Jenífer Díaz, Ana Montoro i Marta Egea

1. Què és?

• Recerca: investigació que es porta a terme,  sistemàtica, per obtenir dades, conceptes o idees.
• Participació social: iniciatives socials on es pren part conscient en un espai i en un grup per  diferents causes que depenen de les estructures socials de poder.

-          Configurar nous espais socials.

-          Inclusió d’actors socials en el moviments socials.

-          Organitzacions governamentals/no governamentals.

-          Esfera pública à reclama i demana canvis.

2. Tipus:

·         Manifestacions pacifiques: Vagues, marxes, reunions i bloquejos.

·         Rebel·lions: Revolucions, independències…

·         Vot

3. Història

-        

             Assemblees són la participació democràtica del poble de les decisions que podien afectar a aquest la qual cosa els seus inicis es troben en l’origen de les societats.

o   Necessitat d’organitzar-se horitzontalment.

o   Desaparició del despotisme.

o   Moltes es prohibien

-          Democràcia neix el segle V a.C a l’Antiga Grècia. Fomenta la participació social.

o   S. XVII i XVIII à parlaments perden importància a Europa  à afecta a la participació social.

o   Segle XX à règims dictatorials a Europa. A Espanya (Dictadura – Constitució).

§  Sufragi universal femení

§  Democràcies representatives Vs populars : Lluita de classes i mobilitzacions.

4. Tipus de tècniques

Tipus de tècnica	Característiques
Phillips 66	•   Dividir un grup en subgrups. •    Afavoreix la integració, la participació i la comunicació.
Xiuxiueig	•     Grup reduït. •     Cada participant sintetitza el que s’ha parlat. •     Intercanvi, cooperació,  reflexionar i desenvolupar la capacitat de síntesis.
Discussió en panell	•   Donar a conèixer davant un auditori diferents orientacions o aspectes d’un mateix tema. •    L’auditori rep una informació variada i estimulant
Simposio	•   Fomentar l’aprenentatge a través del diàleg i la discussió. •   Responsabilitza als membres del grup i els fa participants
Seminari	•   Estimular l’intercanvi de punts de vista i de coneixements. •    Afavoreix la comunicació i el pensament crític.
Mètode del cas	•   Apropar una realitat concreta a un grup de persones en formació. •   Incentiu per a l’anàlisi i aprofundiment els temes.
Joc de rol	•    Ampliar el camp d’experiències i la capacitat de resoldre problemes. •    Obre expectatives insospitades d’apropament a la realitat.
Brainstorming	•   Incrementar el potencial creatiu i resoldre conflictes. •    Canvia el clima del grup.
Sinèctica	•   Solucionar problemes. •    Fomenta la creativitat i resulta divertida.
Tècnica del grup nominal	•   Reunir informació. Prendre decisions consensuades •   Afavoreix la integració i la participació. Promou el consens. Impedeix el protagonisme.

5. Punts forts i punts febles

Punts Forts

Punts febles

·         Permet intercanviar idees. ·         Afavoreix l’intercanvi i la cooperació. ·         Anima a prendre decisions. ·         Permet analitzar una situació problemàtica. ·         Estimula la capacitat de creació. ·         Serveix per crear un clima favorable. ·         Serveix per ampliar coneixements. ·         Incentiva a la reflexió. ·         Estimula el desenvolupament de la personalitat.

·         Formació de subgrups. ·         Fenomen de lluita de poders. ·         Conformisme i reducció dels judicis crítics. ·         Sorgiment del Groupthink. ·         Aparició del Síndrome de la Medusa Gorgona. ·         Formació del Boc expiatori. ·         Fenomen de la dependència à reducció esforç individual. ·         Difusió de responsabilitats. ·         Treball en grup de llarga durada.

6. Condicions i situacions d'aplicació

Condicions d’aplicació

Situacions d’aplicació

•          Segons l’espai i els participants: -          Ambients i material propicis i polivalents -          Adaptació de l’espai: nombre i característiques dels participants. -          Compromís mutu i motivació per la tècnica. •          Segons els dinamitzadors: -          Compromís: acceptació i realització comuna. -          Clima organitzacional: pertinença. -          Potenciar i estimular l’activitat/s -          Visió macro comprensiva (repeticions): Adaptar a la nostra realitat -          No emetre judici de valors

•          Per a resolució de conflictes. •          Per potenciar la pressa de decisions consensuades. •          Donar a conèixer un tema concret. •          Aprofundir en una temàtica. •          Fomentar l’aprenentatge a través del diàleg i la comunicació. •          Obrir expectatives d’apropament a la realitat. •          Afavorir la integració i la comunicació d’un grup.

7. Importància a l’educació sociocomunitària

·         Han de ser <<entre tots i per a tots>>.

·         L’educació sociocomunitària requereix de protagonisme social.

·         La participació  és transcendental per la vida  quotidiana. No sempre implica canvi.

·         Col·laboració comunitària per tal d’aconseguir el benestar.

·         Projectes comuns à dóna identitat a una comunitat à motor de canvi i desenvolupament social.

·         La participació social à inclusió ß pertinença i no desigualtats, exclusió...

7. TÈCNIQUES PER A L'ESTUDI I EL TREBALL DE TEMES

Lorena Alabart, Irene Gómez i Aida Manzanera


1. Definició de la tipologia de tècniques estudiades
Les tècniques per a l’estudi fan referència a la manera d’aprendre de l’alumne. Ajuden a les persones a aprendre a construir el seu aprenentatge de manera competent (competència d’aprendre a aprendre). Dins d’aquest tipus de tècniques podem realitzar tècniques per al treball de temes.
Les tècniques per al treball de temes són eines que permeten analitzar, diagnosticar,sintetitzar, contrastar i exposar qualsevol tema d’interès així com poder extreure’n unes conclusions, solucions o proposta d’actuació o millora.


2. Relació de tècniques
- Tècniques d’expressió i comunicació
- Tècniques per a la cohesió grupal
- Tècniques de consolidació de coneixements
- Tècniques de grup


3. Característiques Tècniques per a l’estudi:
Serveixen per:
- Estimular l’aprenentatge de forma més ràpida aprofitant al màxim el temps
- Organitzar les sessions d’estudi
- Planificar el temps d’estudi


Necessitats: Un ambient adequat. -La planificació prèvia de l’estudi. -El mètode d’estudi
- Hi ha diferents tipus de tècniques d’estudi:

• Prendre apunts
• Lectura ràpida del text a estudiar
• El subratllat i les anotacions al marge
• El resum
• Els quadres sinòptics/ esquemes
• Organitzar la informació
• Planificar el temps
• Memorització i tècnica del repàs
• Imatges visuals

Tècniques per treballar temes:

• Permeten sintetitzar i organitzar la informació.
• Proporcionen diferents punts de vista sobre una temàtica concreta.
• Donen resposta a dubtes o problemes existents.

4. Condicions d’aplicació

Es poden veure des de diferents perspectives:
Segons els participants:
- S’ha de saber quin és el coneixement sobre les tècniques d’estudi i d’aprofundiment de tema que té el grup (coneixements previs).
- S’ha de conèixer la temàtica a tractar.
Segons els dinamitzadors:
- S’ha de conèixer quines són les característiques del grup.
- S’ha de saber les necessitats del grup (adequació a la demanda).
- S’ha de conèixer la motivació del grup.
Segons els recursos i l’espai:
- S’ha d’estar en un espai tancat i sense sorolls.
- S’ha de saber els materials que es necessiten i si poden estar a l’abast.


5. Situacions d’aplicació
-En un debat sobre un tema determinat -Estudiar per a un examen - Per exposar un tema – Per millorar la comprensió d’un tema d’actualitat – Situació de cohesió grupal

6. Punts forts i punts febles

Punts forts

Creació del sentiment de grup.
-Ensenyen a pensar activament i escoltar de forma comprensiva.
-Fomenten la tolerància i el respecte d’opinions.
-Ajuden a vèncer temors i inseguretats (vèncer la vergonya).
-Permeten l’anàlisi i reflexió de la temàtica i de la tècnica emprada. -Instruments molt eficaços per optimitzar el temps i el rendiment acadèmic

Punts febles

- El dinamitzador ha de conèixer amb seguretat la temàtica que es treballarà.
-Segons la dinàmica, alguns membres del grup poden passar desapercebuts i no participar.
-No adaptació a la maduresa del grup.
-Si no hi ha una motivació per part dels participants, les tècniques d’estudi no serveixen per a res.
-Hi ha d’haver una constància en l’estudi

6. TÈCNIQUES D'ANIMACIÓ TEATRAL

Aida Barreiro, Mabel Martín, Gisela Oriol i Sanna Heikkinen

1. Definició de la tipologia de tècniques estudiades 

L'animació teatral és aquell conjunt de pràctiques socioeducatives amb persones, grups o comunitats que, a través de metodologies dramàtiques o teatrals, genera processos de creació cultural i persegueix l'apoderament dels participants. Definim aquesta metodologia de la intervenció socioeducativa com un punt de trobada interdisciplinari en què conflueixen el antropològic, l'educatiu i l'artístic.

Els components bàsics de l’animació teatral són: el autor/s del text dramàtic, el text dramàtic, el director teatral, els actors i actrius, els accessoris escènics, els tècnics teatrals i finalment, el públic.

2     2. Història

La majoria dels estudis consideren que els orígens del teatre s'han de buscar en l'evolució dels rituals màgics relacionats amb la caça, igual que les pintures rupestres, o la collita agrícola que, després de la introducció de la música i la dansa, es embocar en autèntiques cerimònies dramàtiques on es retia culte als déus i s'expressaven els principis espirituals de la comunitat. Aquest caràcter de manifestació sagrada és un factor comú a l'aparició del teatre en totes les civilitzacions.

Tot i així, la reflexió col·lectiva sobre la cultura com a element de desenvolupament dels pobles, no va començar en Europa fins desprès de la IIª Guerra Mundial. La primera conferència (mundial), sobre Polítiques Culturals es va desenvolupar a Venècia en 1970. En les últimes dècades aquests treballs sobre la cultura han sigut continus generant diverses línies d’intervenció en lo cultural, que en un major o menor grau, han sigut impulsades i desenvolupades per els governs de diferents Estats.

La primera idea va ser generar la cultura d´elit apropant-la a la població que tradicionalment no havia tingut accés a ella. A la dècada dels 70, va ser la perspectiva denominada Democratització cultural, la que va impulsar una època de consum cultural i d’inversions de les empreses privades en cultura. Fins aquest moment el concepte de cultura era únicament entès com cultura artística.

En els anys 80 es planteja una nova perspectiva sobre la cultura denominada Democràcia cultural, que entén la cultura no com un objecte de consum sinó com un àmbit de desenvolupament col·lectiu. Aquesta perspectiva es fonamentarà en una definició antropològica de la cultura que es presenta en la Conferència Mundial sobre Polítiques Culturals realitzada en Méxic, 1982.

A finals dels 90, la cultura és concebuda com que el mateix desenvolupament és cultural i en conseqüència, pot adoptar formes diferents en funció de la cultura en que es produeix. En aquest nou model la cultura juga un paper constructiu, constitutiu i creatiu en la vida de les societats i té entitat en sí mateixa com un marc i contingut del desenvolupament dels pobles.

2.1  Història de les tècniques teatrals en educació

Després de segles d'oblit, la recuperació del teatre a Occident va tenir principal suport en el clergat, que el va emprar amb fins didàctics. Així, des del segle XI, va ser habitual la representació en les esglésies de misteris i moralitats, l'objecte era presentar de manera senzilla la doctrina cristiana als fidels. Per tal de facilitar la comprensió, el llatí va cedir pas gradualment a les llengües vernacles, i en els segles XIII i XIV, tant les peces de Teatre religiós com les florents farses profanes van començar a representar-se

El teatre apareix a l'àmbit de l'educació reglada ja més actual de diferent maneres. Principalment com a matèria optativa anomenada "Dramatització/teatre", o com a crèdit variable de Teatre a l'ESO pretén integrar dues maneres d'entendre les activitats dramàtiques en l'ensenyament i aprenentatge, ambdues igualment vàlides. La dramatització, més centrada en el desenvolupament personal, i el teatre, més dirigit cap a les pràctiques artístiques. Aquesta doble visió no significa dicotomia ni separació, ja que ambdós enfocaments tenen una arrel comuna: el llenguatge dramàtic.

Tant la dramatització com el teatre són formes de representació que utilitzen el cos, la veu, l'espai i el temps escènics per tal d'expressar i comunicar idees, sentiments i vivències. La dramatització pot entendre's, a més, com un procediment consistent a donar forma teatral a alguna cosa que en principi no la té.

La dramatització és una forma d'expressió (del mateix nivell que l'expressió oral, l'expressió escrita, l'expressió plàstica i la rítmico-musical) que utilitza els signes i la sintaxi propis del llenguatge dramàtic. Es caracteritza per integrar els diferents llenguatges (verbal, plàstic, rítmico-musical, corporal) i per constituir un poderós mitjà d'aprenentatge, ja que implica simultàniament aspectes cognoscitius, afectius i psicomotrius.

A continuació volem citar textualment unes paraules del Dr. Georges Laferriere ; Decà de la Facultat d’Art de Québec, Montreal:

“El teatro es un arte que tiene como base el ser humano”.

“al trabajar

con ellos lo más importante es escucharles y mirarles para permitir que se

Expresen. Tienen mucho que decirnos.

Trabajando de una forma positiva con el principio "ayúdame, te ayudaré a

ayudarte", los que intervienen en el campo de la educación social crecen al

mismo tiempo que los que participan en los talleres de teatro.

Así dramático el arte y la pedagogía de la ex presión favorecen la mejora la

sociedad.”

3.    3. Característiques

Hi ha molts tipus de tècniques teatral i poden tenir objectius depenent de la tècnica i forma de teatre utilitzat. Un dels beneficis sovint s'explica de teatre és catarsi, que significa purificació a través de l'experiència desequilibri estat (plor o el riure) que el teatre provoca. Augusto Boal va utilitzar el concepte de Fronis en l'àrea del drama, de el teatre i l'aprenentatge. Fronis significa saviesa pràctica i el judici, el que ha portat a l'acció, i l'experiència resultant. (Teerijoki & Lintunen 2001, 143-148.) En general les tècniques teatral són divertides i agradables, donen suport a una persona per conventir el seu estat en harmònic i integral, la persona pot utilitzar l'emoció pròpia i psicofísica, revelen d'inconscient, la recerca dels seus propis recursos,  identificació amb l'experiència i limitacions i la millora de l’auto coneixement. El Teatre comunitari té característiques especials en que són membres de la comunitat per dissenyar i donar forma a l'auto-presentació.  

L’expressió teatral es va expandir entre la comunicació dels participants per millorar la qualitat de vida. El Teatre participatiu és responsable de les necessitats i prioritats locals, que posa l'accent en la comunitat i el social. Les tècniques utilitzades en l'animació teatre pot accelerar els processos que porten la consciència cultural i l'alliberament.  (Úcar 2000, 85-123.)

4     4- Relació de tècniques

Dintre de les tècniques teatral trobem:

• -          Els jocs de desinhibició.
• -          Els jocs rítmics.
• -          Les tècniques de relaxació.
• -          Les tècniques d’estimulació sensorial i exploració física, personal i interpersonal.
• -          Les tècniques d’expressió corporal, mimo i pantomima.
• -          Les tècniques d’articulació, dicció i veu.
• -          L´improvització.
• -          La dramatització.
• -          El sociodrama
• -          El psicodrama.
• -          El mètode Stanislavski/ Actor´s Studio.

-          El mètode Grotowski.

-          Altres tècniques derivades, com: rol-playing, ombres Xinesques, etc.     

5. TÈCNIQUES I METODOLOGIES CULTURALS

Claudia Domingo, Anabel Valero, Isaac Orenes i Marc Roca

4. TÈCNIQUES I RECURSOS PER ANIMAR AMBIENTS

Gemma Beltran, Ariadna Dominguez i Mar Sabater


1. Definició de la tipologia de les tècniques estudiades

Tècniques grupals:

·        - Instruments, mitjans o procediments

·        - Aplicables al treball en grup

·        - Asseguren l’eficàcia, la productivitat i la gratificació grupal

·        - Ajuden a comunicar-se i organitzar millor les relacions

Tècniques d’animació d’ambients. S’utilitzen amb la finalitat de:

·         - Desenvolupar la participació al màxim

·         - Crear un ambient distès, de fraternitat i de confiança

2. Història

Origen i desenvolupament de les dinàmiques de grup:

—  - 1946: treball experimental de Kurt Lewin

—  - Naturalesa interdisciplinària, interuniversitària i interprofessional

—  - L’experiència del grup des de dimensions terapèutiques

—  - Importància de les tècniques didàctiques com a factor decisiu d’un aprenentatge significatiu

—  -Dinàmiques de grup com a reforç de processos de canvi

Orígens de l’animació sociocultural a Espanya:

—  - Exponent històric d’Animació Sociocultural: Missions Pedagògiques

3. Relació de les tècniques

- Tècniques per animar la iniciació i presentació dels grups (“Em dic..., es diu...”)

- Tècniques per generar coneixement i confiança grupal  (“Sortir del cercle”)

- Tècniques per animar la comunicació  (“Massatge grupal”)

- Tècniques de motivació, distensió i creació de clima (“Girafes i elefants”)

- Tècniques per animar la creativitat (“Terra, mar i aire”)

- Tècniques de prospecció, innovació i assessorament (“Graduació de la utopia”)

4. Característiques

·         A mig camí entre les tècniques de grup i els jocs

·         Dimensió lúdica

·         Orientació al lleure

·         L’abús pot afectar a la serietat

Objectius:

—  Promoure la participació

—  Crear un ambient de fraternitat i confiança

—  Relaxar tensions

—  Promoure la lliure expressió

5. Condicions d’aplicació

En funció de:

·         Objectius

·         Grup

·         Membres

·         Ambient físic i temporal

·         Animador

—  (Relativitzar, planificar, flexibilitzar, reduir comunicació, sabers)

6. Situacions d’aplicació

Molt diverses segons:

—  Característiques del grup

—  Finalitat

Funcions:

—  Incrementar  coneixement dels membres

—  Relaxació i diversió

—  Trencar el gel

- 1es etapes del grup

·         Inici jornada

·         Entrar en dinamisme de les següents activitats

Activitats intenses:

·         Abans o després

·         Participació de membres

·         Esdeveniments especials

7. Figura del dinamitzador

Ajudar a que la gent es conegui

Trencar els subgrups que, sense voler, es formen

Treure tensions al grup creant una atmosfera agradable

Desenvolupar la capacitat lúdica

t