1. Què és?
- Recerca: investigació que es porta a terme, sistemàtica, per obtenir dades,
conceptes o idees.
- Participació social: iniciatives socials on es pren part
conscient en un espai i en un grup per
diferents causes que depenen de les estructures socials de poder.
-
Configurar nous espais socials.
-
Inclusió d’actors socials en el moviments socials.
-
Organitzacions governamentals/no governamentals.
-
Esfera pública à reclama i demana canvis.
2. Tipus:
·
Manifestacions pacifiques: Vagues, marxes,
reunions i bloquejos.
·
Rebel·lions: Revolucions, independències…
·
Vot
3. Història
-
Assemblees són la participació democràtica del poble
de les decisions que podien afectar a aquest la qual cosa els seus inicis es
troben en l’origen de les societats.
o
Necessitat d’organitzar-se horitzontalment.
o
Desaparició del
despotisme.
o
Moltes es
prohibien
-
Democràcia neix el segle V a.C a l’Antiga Grècia. Fomenta la participació social.
o
S. XVII i
XVIII à
parlaments perden importància a Europa à afecta
a la participació social.
o
Segle XX à règims
dictatorials a Europa. A Espanya (Dictadura – Constitució).
§ Sufragi universal femení
§ Democràcies representatives Vs populars : Lluita de classes i
mobilitzacions.
4. Tipus de tècniques
Tipus de tècnica
|
Característiques
|
Phillips 66
|
•
Dividir un grup en subgrups.
•
Afavoreix
la integració, la participació i la comunicació.
|
Xiuxiueig
|
•
Grup
reduït.
•
Cada
participant sintetitza el que s’ha parlat.
•
Intercanvi, cooperació, reflexionar i desenvolupar la capacitat de
síntesis.
|
Discussió en panell
|
•
Donar a conèixer davant un auditori diferents
orientacions o aspectes d’un mateix tema.
•
L’auditori rep una informació variada i
estimulant
|
Simposio
|
•
Fomentar l’aprenentatge a través del diàleg i la
discussió.
•
Responsabilitza als membres del grup i els fa
participants
|
Seminari
|
•
Estimular l’intercanvi de punts de vista i de
coneixements.
•
Afavoreix
la comunicació i el pensament crític.
|
Mètode del cas
|
•
Apropar una realitat concreta a un grup de
persones en formació.
•
Incentiu per a l’anàlisi i aprofundiment els
temes.
|
Joc de rol
|
•
Ampliar
el camp d’experiències i la capacitat de resoldre problemes.
•
Obre
expectatives insospitades d’apropament a la realitat.
|
Brainstorming
|
•
Incrementar el potencial creatiu i resoldre
conflictes.
•
Canvia el
clima del grup.
|
Sinèctica
|
•
Solucionar problemes.
•
Fomenta
la creativitat i resulta divertida.
|
Tècnica del grup
nominal
|
•
Reunir informació. Prendre decisions
consensuades
•
Afavoreix la integració i la participació.
Promou el consens. Impedeix el protagonisme.
|
5. Punts forts i punts febles
Punts Forts
|
Punts febles
|
·
Permet
intercanviar idees.
·
Afavoreix l’intercanvi i la cooperació.
·
Anima a prendre
decisions.
·
Permet analitzar
una situació problemàtica.
·
Estimula la capacitat
de creació.
·
Serveix per crear un
clima favorable.
·
Serveix per ampliar coneixements.
·
Incentiva a la
reflexió.
·
Estimula
el desenvolupament de la personalitat.
|
·
Formació de subgrups.
·
Fenomen de lluita de poders.
·
Conformisme i reducció dels judicis crítics.
·
Sorgiment del Groupthink.
·
Aparició del Síndrome de la Medusa Gorgona.
·
Formació del Boc expiatori.
·
Fenomen de la dependència à reducció esforç individual.
·
Difusió de
responsabilitats.
·
Treball en grup de llarga durada.
|
6. Condicions i situacions d'aplicació
Condicions d’aplicació
|
Situacions d’aplicació
|
•
Segons l’espai
i els participants:
-
Ambients i material propicis i polivalents
-
Adaptació de l’espai: nombre i característiques
dels participants.
-
Compromís mutu i motivació per la tècnica.
•
Segons els dinamitzadors:
-
Compromís: acceptació i realització comuna.
-
Clima organitzacional: pertinença.
-
Potenciar i estimular l’activitat/s
-
Visió macro comprensiva (repeticions): Adaptar a
la nostra realitat
-
No emetre judici de valors
|
•
Per a resolució de conflictes.
•
Per potenciar la pressa de decisions
consensuades.
•
Donar a conèixer un tema concret.
•
Aprofundir en una temàtica.
•
Fomentar l’aprenentatge a través del diàleg i la
comunicació.
•
Obrir expectatives d’apropament a la realitat.
•
Afavorir la integració i la comunicació d’un
grup.
|
7. Importància a l’educació
sociocomunitària
·
Han de ser <<entre tots i per a
tots>>.
·
L’educació sociocomunitària requereix de
protagonisme social.
·
La participació és transcendental per la vida quotidiana. No sempre implica canvi.
·
Col·laboració comunitària per tal d’aconseguir el benestar.
·
Projectes comuns à dóna identitat a una comunitat à motor de canvi i desenvolupament social.
·
La participació social à inclusió ß pertinença i no desigualtats, exclusió...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada