7. TÈCNIQUES PER A L'ESTUDI I EL TREBALL DE TEMES

Lorena Alabart, Irene Gómez i Aida Manzanera


1. Definició de la tipologia de tècniques estudiades
Les tècniques per a l’estudi fan referència a la manera d’aprendre de l’alumne. Ajuden a les persones a aprendre a construir el seu aprenentatge de manera competent (competència d’aprendre a aprendre). Dins d’aquest tipus de tècniques podem realitzar tècniques per al treball de temes.
Les tècniques per al treball de temes són eines que permeten analitzar, diagnosticar,sintetitzar, contrastar i exposar qualsevol tema d’interès així com poder extreure’n unes conclusions, solucions o proposta d’actuació o millora.


2. Relació de tècniques
- Tècniques d’expressió i comunicació
- Tècniques per a la cohesió grupal
- Tècniques de consolidació de coneixements
- Tècniques de grup


3. Característiques Tècniques per a l’estudi:
Serveixen per:
- Estimular l’aprenentatge de forma més ràpida aprofitant al màxim el temps
- Organitzar les sessions d’estudi
- Planificar el temps d’estudi


Necessitats: Un ambient adequat. -La planificació prèvia de l’estudi. -El mètode d’estudi
- Hi ha diferents tipus de tècniques d’estudi:

• Prendre apunts
• Lectura ràpida del text a estudiar
• El subratllat i les anotacions al marge
• El resum
• Els quadres sinòptics/ esquemes
• Organitzar la informació
• Planificar el temps
• Memorització i tècnica del repàs
• Imatges visuals

Tècniques per treballar temes:

• Permeten sintetitzar i organitzar la informació.
• Proporcionen diferents punts de vista sobre una temàtica concreta.
• Donen resposta a dubtes o problemes existents.

4. Condicions d’aplicació

Es poden veure des de diferents perspectives:
Segons els participants:
- S’ha de saber quin és el coneixement sobre les tècniques d’estudi i d’aprofundiment de tema que té el grup (coneixements previs).
- S’ha de conèixer la temàtica a tractar.
Segons els dinamitzadors:
- S’ha de conèixer quines són les característiques del grup.
- S’ha de saber les necessitats del grup (adequació a la demanda).
- S’ha de conèixer la motivació del grup.
Segons els recursos i l’espai:
- S’ha d’estar en un espai tancat i sense sorolls.
- S’ha de saber els materials que es necessiten i si poden estar a l’abast.


5. Situacions d’aplicació
-En un debat sobre un tema determinat -Estudiar per a un examen - Per exposar un tema – Per millorar la comprensió d’un tema d’actualitat – Situació de cohesió grupal

6. Punts forts i punts febles

Punts forts

Creació del sentiment de grup.
-Ensenyen a pensar activament i escoltar de forma comprensiva.
-Fomenten la tolerància i el respecte d’opinions.
-Ajuden a vèncer temors i inseguretats (vèncer la vergonya).
-Permeten l’anàlisi i reflexió de la temàtica i de la tècnica emprada. -Instruments molt eficaços per optimitzar el temps i el rendiment acadèmic

Punts febles

- El dinamitzador ha de conèixer amb seguretat la temàtica que es treballarà.
-Segons la dinàmica, alguns membres del grup poden passar desapercebuts i no participar.
-No adaptació a la maduresa del grup.
-Si no hi ha una motivació per part dels participants, les tècniques d’estudi no serveixen per a res.
-Hi ha d’haver una constància en l’estudi